PT-76

PT-76

Un PT-76 en exhibició en el Museu de la Gran Guerra Patriòtica a Kíiv
Característiques generals
Tipus	tanc lleuger Vehicle amfibi
País d'origen	Unió Soviètica
Any	1951 - 1969
Fabricant	Planta de Tractors de Volgograd
Dissenyador	N. Shashmurin i Zh.Y. Kotin
Unitats produïdes	3039
Dimensions
Pes	14,5T
Amplada	3,15m
Longitud	7,63m
Altura total	2,32m
Tripulació	3
Especificacions
Tipus de motor	dièsel de 6 cilindres
Potència màxima	240 CV (180 KW)
Rodatge	Cadenes amb 6 rodes de rodatge a cada costat
Prestacions
Vel. carretera	44km/h
Vel. a l'aigua	10,2km/h
Autonomia carretera	370- 400 Km o 480-510 Km amb conbustrible extern
Armament
Primari	Canó de tanc D-57T de 76,2 mm
Secundari	SG-43 de 7,62 mm o DShK de 12,7 mm

El PT-76 (en rus: ПТ-76, плавающий танк, transliteració: Plawajuschtschi tank "Tanc amfibi") és un tanc lleuger amfibi soviètic que va ser introduït a principis de la dècada de 1950 i aviat es va convertir en el tanc de reconeixement estàndard de l'Exèrcit soviètic, però posteriorment va ser reemplaçat en gran part pel BMP-1, i les altres forces armades del Pacte de Varsòvia.

Durant la producció en sèrie, de 1951 a 1967, es va modernitzar diverses vegades, es van produir un total de 3039 PT-76 , així com una sèrie de vehicles en la seva base.^[1]

No obstant això, fins a 100 tancs d'aquest tipus estava en servei en les Forces Armades russes en 2004.^[2] Es van exportar al voltant de 2.000 PT-76 a diversos països, en alguns dels quals va servir com a base per a la producció de les seves pròpies versions modernitzades.^[3] A principis de 2008 encara estava en servei en diversos països.^[2]